142. Marató de les vinyes d’Alsàcia, 16 de juny de 2019

SENSACIONAL FINAL DE TEMPORADA A LA
MARATÓ DE LES VINYES D’ALSÀCIA

   Quan parles de combinar maratons amb vi a tothom li ve al cap la conegudíssima marató del Medòc. Però aquesta només és la pionera d’una colla de maratons que tenen com a característica principal oferir als participants la possibilitat de conèixer una zona vinícola determinada i degustar uns quants vinets mentre es fan els 42.195 metres de la cursa. Jo ja havia fet les franceses del Medòc, Beaujolais i Blaia, i la catalana del Priorat, i aquest juny del 2019 hi he afegit la marató de les Vinyes d’Alsàcia, una magnífica experiència per posar fi a la temporada.

    Tenia ganes de festa i gresca per acabar una temporada, la 2018-2019, magnífica des del punt de vista atlètic, amb marques que feia anys que no aconseguia, tant en marató (3:50:48), com en mitja marató (1:43:01) i 10 quilòmetres (45:39). Sé que és inevitable que amb el pas dels anys les marques siguin cada vegada més mediocres, però tenir alguna revifada com la d’aquesta temporada, a les portes dels 60 anys, és una injecció de moral per continuar corrent i competint.

   La marató d’Alsàcia (Marathon du Vignoble d’Alsace) era ideal per acomiadar la temporada, abans de començar el merescut descans estival. A diferència de les altres maratons de zones vinícoles, aquesta no ofereix només degustacions de vi en el seu recorregut, sinó que cada “avituallament” està acompanyat d’alguna cosa per menjar i que, a més, combina perfectament amb el vi. És a dir, tot un maridatge gastroenològic. I això combinat amb córrer una marató més, que per mi seria la 142a en total i la 86a diferent…què més es pot demanar?

   Vam fer cap a Alsàcia amb la Cristina. La Fiona va decidir quedar-se perquè va prioritzar dos actes de fi de curs. Es va fent gran… Vam aterrar a l’aeroport multinacional de Basilea-Mülhausen-Friburg (Suïssa, França, Alemanya), tot un símbol per aquesta regió històrica que ha anat passant d’Alemanya a França en el decurs dels temps. Actualment està inclosa en la regió francesa del Gran Est. Comprèn els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin. Estrasburg n’és la capital i la ciutat més important.

   El recorregut de la marató d’Alsàcia va per petits i pintorescos poblets de l’oest d’Estrasburg, per camins de vinyes, carreteretes secundàries i pistes asfaltades per a bicicletes. El centre d’operacions és el poble de Molsheim, si bé la sortida de la marató se situa davant d’un centre comercial de Dorlesheim. Allà ens vam anar ajuntant el miler de participants a la marató, la gran majoria guarnits amb pintoresques i enginyoses disfresses. Jo aquesta vegada vaig desistir, pensant que amb la calor prevista valia més anar còmode. Val a dir que del poble de Scharrachbergheim, situat a meitat del recorregut de la marató, sortien uns milers de participants més, que havien optat per la distància de la mitja marató. Lògicament, ells només tenien 6 punts de degustació de vi, mentre que els maratonians en teníem dotze, tots de vins blancs, cosa molt normal tractant-se d’Alsàcia.

   El primer punt el trobàvem ja al km 3, no fos cas que ens oblidéssim del tipus de marató que estàvem fent. Estava situat encara al municipi de Dorlisheim, i el vi que ens van donar va ser un Sylvaner del domaine de Camille Pantzer, acompanyat d’un pastisset, una mena de brioche, que en el programa de la marató anomenaven brètzel. El sylvaner és un vi molt aromàtic, fruital i molt agradable, d’aquells que “baixen molt bé”. Vaig resistir la temptació d’agafar una segona copa, pensant en tot el què tenia per davant i vaig reprendre el camí.

   En aquesta marató no tenia, evidentment, cap objectiu de temps. Es tractava només d’anar trotant entre un avituallament i un altre, simplement prenent la precaució de no superar les 7 hores que donava l’organització per completar els 42 km i 195 metres del recorregut.

   Com qui no vol la cosa vaig arribar al segon punt de degustació, situat en el poble de Mutzig, tot just en el km 5 del recorregut. Segona parada i copeta d’un pinot blanc del domaine de Pierre & Frédéric Becht, acompanyat d’un kougelhopf, una espècie de bescuit amb forma característica de muntanya. El pinot blanc és un raïm que ve d’una mutació genètica del pinot gris, que, de fet, prové del pinot negre. En beure’l em va recordar molt el chardonnay.

   Em vaig tornar a posar en marxa i no vaig trigar a trobar el tercer punt de degustació, situat en el km 9, en el poble de Molsheim, on hi havia l’arribada de la marató. Cal dir que, al marge de les aturades per degustar els vins, l’organització també situava en el trajecte avituallaments esportius, amb aigua, beguda isotònica, taronges, plàtans i fruits secs. És a dir, et podies passar més estona aturat, menjant i bevent, que no pas corrent…

   El tercer vinet era un riesling del domaine de Philippe Heitz, acompanyat d’una degustació de xucrut (choucroute), el menjar més típic de l’Alsàcia, d’Alemanya i de Polònia, que es prepara fent fermentar les fulles de la col en aigua amb sal. El riesling és potser el vi més conegut d’Alsàcia. Es caracteritza per una marcada acidesa i uns aromes florals que recorden la poma verda, el préssec i els cítrics.

   Després de degustar el riesling i el xucrut em vaig posar en marxa i aviat vaig arribar al primer punt de trobada amb la Cristina. Per “compensar”, em vaig prendre l’ampolla amb sals minerals de “Recuperat-ion” que em va donar i, després de les pertinents fotografies, ella va tornar al cotxe per marxar cap al segon punt de trobada i jo vaig continuar la marxa a la recerca del quart punt d’avituallament de vi.

   El quart punt estava situat al poble d’Ergersheim, quan es portaven uns 14 quilòmetres de cursa, és a dir, a punt de complir el primer terç de la marató. En aquest cas ens van oferir un pinot gris del domaine d’André Scheyder, acompanyat d’una “tarte flambée”, que era una mena de pizza dolça molt prima. El pinot gris alsacià és un vi amb molt de cos, unes lleugeres notes picants i una frescura molt equilibrada.

   Continuant la ruta pels camins de les vinyes, alguns una mica enfangats per la pluja caiguda el dia abans, s’arribava al cinquè punt de degustació, situat en el km 18 de la marató, al municipi de Dahlenheim. En aquest cas el vi era un pinot blanc del domaine de Maurice Heckmann, acompanyat d’uns trossos de salsitxa amb pa, que es podia sucar amb mostassa. De moment, l’estómac m’estava aguantant perfectament, i l’alcohol encara no feia estralls. Evidentment, era important anar alternant el vi amb avituallaments d’aigua, per evitar la deshidratació.

   El sisè punt de degustació era al poble de Scharrachbergheim, al km 21, el lloc on feia una estona havia arrencat la mitja marató, que feia exactament el recorregut de la nostra segona mitja. Per cert, el pas per la mitja marató el vaig fer en 2:24:35, però ja tenia clar que no baixaria de les cinc hores perquè segur que a la segona meitat tot seria més complicat. En aquest punt ens van donar un pinot gris de la cava del Roi Dagobert, acompanyat d’un stolle, un pastisset amb melmelada.

   Un parell de quilòmetres més endavant, a l’alçada del 23, em vaig tornar a trobar amb la Cristina. Després de petar una estona la xerrada i fer-nos unes fotos, ella va marxar cap al tercer i últim punt de trobada que teníem establert, cap al km 32, molt a la vora del punt de degustació número 9. Li vaig dir que intentés trobar-lo perquè així veuria com eren els nostres avituallaments gastroenològics.

   Jo pel camí encara en tenia dos més. El setè era al km 26, al poble de Marlenheim. Consistia en un riesling del domaine de Romain i Jérémie Fristsch, acompanyat d’un trosset de “hareng”, una espècie d’arangada en conserva que només vaig degustar una miqueta perquè em va fer por que em desestabilitzés d’estómac…

   Només tres quilòmetres després hi teníem el punt número 8, al poble de Wangen. Aquí ens van donar un altre riesling, acompanyat d’un knack d’Alsàcia, una salsitxa sense pa, que sucàvem en uns platets de mostassa convenientment col·locats damunt les taules.

   Abans d’arribar al novè punt de degustació em vaig trobar la Cristina i vam córrer junts una estona pensant que de seguida hi havíem d’arribar. Però ens allunyàvem del lloc on havia deixat el cotxe i vam decidir acomiadar-nos. Ella va tornar enrere i jo, uns 500 metres més endavant, vaig arribar al punt número 9, potser el millor de tots. Allà ens oferien un excel·lent formatge munster, ben regat amb una copa de gewurztraminer, probablement el vi més significatiu d’Alsàcia. És caracteritza pel seu alt potencial aromàtic, que es pot confondre amb el moscatell, però amb aromes més complexos, fruites tropicals, cítrics, flors, espècies… Ben content vaig continuar la ruta cap al punt d’avituallament número 10, situat en el km 37, al poble de Dangolsheim. Consistia en una copa de pinot gris de la Cave du Roi Dagobert, acompanyat d’un “patê en croûte”. Magnífic.

   A partir d’aquí, les coses ja es van complicar. Una forta pujada em va fer aturar a caminar i vaig començar a notar que el cap em pesava més que els peus. Suposo que tants vins, acompanyats de la caloreta que començava a fer, anaven passant factura. Em vaig concentrar per arribar al punt número 11, a Wolsheim, situat ja en el km 39. Una nova aturada i un vinet sensacional, un muscat del domaine de Laurent Vogt, acompanyat d’un pastisset, “pan d’épices” segons el programa previst. Sabia que ja només em quedava una degustació, a pocs metres de la línia d’arribada, una mena de celebració avançada abans d’encarar la recta final. Aquesta dotzena i última degustació, ja a Molsheim, consistia en una copa (o més si volies) de Crémant d’Alsàcia, l’escumós de la zona, acompanyat d’unes “mignardisses”, unes pastes dolces per ajudar-lo a baixar. No m’hi vaig entretenir molt perquè ja tenia ganes d’acabar, i em sabia greu fer esperant tant a la Cristina. Les cinc hores i vint minuts que vaig trigar per mi van ser molt distretes, però reconec que ella es devia avorrir força…

   Vaig afrontar la recta final i ja vaig veure la Cristina preparada per fer-me la foto. Vaig completar la marató i tot seguit vaig recollir una ampolla de record, que malauradament no em vaig poder emportar a casa perquè no portàvem maleta facturada i lògicament l’ampolla no hauria passat el control de seguretat de l’aeroport…

   El meu temps oficial va ser de 5:19:44. Per curiositat, havia marcat amb el cronòmetre totes les aturades, per saber quanta estona havia estat en moviment i quanta aturat. El resultat va ser de 4:18:21 corrent i 1:01:23 parat. Això vol dir que vaig estar més d’una hora gaudint dels extraordinaris avituallaments de la marató. Bé, en total van ser 16 aturades: els 12 avituallaments gastroenològics (en els esportius agafava l’aigua però no em parava), les tres trobades amb la Cristina, i una parada extra en què vaig abonar una vinya alsaciana…

   El balanç no pot ser més positiu. Va ser el comiat de temporada ideal. Diria que potser aquesta és la millor de totes les “enomaratons” que he fet a la meva vida. Aquestes maratons permeten combinar diverses passions, com són el viatjar, el córrer, el menjar i el beure. Sé que no tothom ho veu bé i fins i tot he llegit algunes crítiques a les xarxes socials, de gent que diu que no es pot compaginar l’esport amb l’alcohol. Probablement en el fons tinguin raó, però no crec que córrer una marató d’aquest tipus de tant en tant pugui fer mal a l’organisme. Una altra cosa seria que ho fessis cada dia…

   La temporada 2018-2019 l’he tancada amb un total de 35 curses, curiosament el mateix nombre que la passada. D’aquestes 35, 5 han estat maratons, 6 mitges maratons, 16 curses de 10 km i 8 d’altres distàncies. En tota la meva carrera ja acumulo 871 curses. El quilometratge total de la temporada ha estat de 2.635 quilòmetres, dels quals 572 han estat en competicions i la resta en els entrenaments. La competició suposa un 21,74 per cent del total dels quilòmetres recorreguts durant la temporada. Queden lluny els anys en què superava els 3.000 quilòmetres per temporada, però penso que a la meva edat passar dels 2.500 ja està prou bé. Cal cuidar el cos, perquè ha de fer molts quilòmetres i moltes curses encara!

   Ara toca descansar, gaudir de l’estiu, i tornar a pensar en les maratons a la tardor. Frankfurt i Nova York seran la 143 i 144.