Cursa del Foc, 19 de juny de 2022

AMB LA CURSA DEL FOC D’OLESA DONO PER ACABADA LA TEMPORADA 21-22

 Només havia fet una vegada la Cursa del Foc d’Olesa. El 2015. Em va semblar que estaria bé tornar-hi aquest any per tancar una temporada que no ha estat especialment bona, però que ens ha permès retrobar-nos amb les curses després del nucli dur de la pandèmia.

Després de la marató irlandesa de Tullaroan la temporada ja estava acabada, i més amb l’onada de calor que hem tingut aquests dies. Ja no ve de gust sortir a entrenar. Però fer un 10.000 abans de l’estiu em semblava una bona opció, i com que el Xavi Bonastre em va dir que també hi volia anar, em vaig decidir.

La cursa va començar a 3/4 de 9 del matí. Feia caloreta però encara s’aguantava. L’organització va disposar de molts punts d’aigua en el recorregut, tant per beure com per refrescar-nos i, tot i que al final la calor ja castigava, vaig poder acabar amb un temps mig decent: 54:43. No tenia cap objectiu, però amb el Xavi vam dir que per motivar-nos podríem mirar d’acabar davant de la llebre de 55 minuts. Ell va anar més fort que jo i em va treure un minut i mig.

Ara sí que la temporada s’ha acabat. Una temporada marcada per la fractura de dues costelles i una lesió al bessó, que amb prou feines m’ha permès arribar als 2.000 km. Una xifra molt baixa per a mi. De curses n’he fet 28, que no està malament, amb tres maratons, sis mitges, dotze de 10 km i 7 d’altres distàncies. Les marques? Bé, millor no parlar-ne. Tenim l’edat que tenim i cada vegada costa més anar ràpid. Però, en fi, han estat similars a les de la temporada anterior.

Ara toca reposar, però mirant de mantenir uns mínims de forma perquè a mig estiu ja caldrà començar a posar-se les piles, pensant en la marató de Nova York. Abans espero fer el Cros del meu poble, l’Ametlla de Merola, que torna després de dos anys d’absència per la pandèmia. Bon estiu a tothom!