UNA CURSA DE 5 KM QUE EM SERVEIX PER COMPROVAR QUE S’HA ACABAT CÓRRER RÀPID
Les curses de 5 km mai han estat la meva especialitat. Sempre m’he trobat més còmode en curses més llargues i a ritmes més lents. Aquest any vaig decidir tornar a la Sansi de Viladecans, on temps enrere havia corregut encara al voltant dels 4 minuts per km. Ara, la meva intenció era simplement baixar una mica dels 5 i, si era possible, millorar el temps de pas del km 5 de la Jean Bouin, que va ser de 24.27. Semblava una empresa fàcil, tenint en compte que eren només 5 km i no 10 i que, per tant, podria anar més ràpid que a la cursa barcelonina del diumenge anterior.
Però de seguida vaig veure que ja no estic per anar gaire per sota dels 5 minuts per km. En els últims anys he perdut tota la velocitat. Vaig intentar seguir el ritme del meu amic Xavier Bonastre, però abans del km 2 ja el vaig haver de deixar marxar. Vaig veure que baixaria sense problemes dels 25 minuts però la marca de la Jean Bouin es va anar esfumant de mica en mica.
Passat el km 4 encara veia el meu amic al davant i vaig pensar que el podia fer servir de “llebre” per fer un últim esforç. Però el cos no responia. Impossible anar més ràpid. He perdut tota la velocitat. Suposo que el fet de no fer sèries entrenant fa difícil voler córrer a ritmes superiors als habituals.
Al final vaig arribar en 24.44, 26 segons darrere del Xavi i 17 segons més que la marca objectiu. En fi, no hi donem més voltes. És el què hi ha…
Ara la pròxima cursa serà un dels relleus de les 24 hores de Corredors.cat, amb l’equip que recorda els desapereguts per l’ELA Zenón i Biel. Finalment faré dos relleus, de dues a quatre de la matinada. Ja ho vaig fer l’any passat i és una experiència diferent però engrescadora. Després vindran les curses “nadalenques”. Acabo de saber la suspensió de la Cursa del Riu Ripoll. Em sap molt de greu perquè hi he corregut pràcticament totes les edicions… 