EL PLAER DE CÓRRER UNA CURSA AMB EL DORSAL NÚMERO 1 A LA MEVA CIUTAT NATAL
Els organitzadors dels 10 km urbans de Manresa, els amics del Club Atlètic Manresa, em van dir que havien decidit fer-me un homenatge amb motiu de la meva jubilació, un homenatge acompanyat de l’adjudicació del dorsal número 1. Tot un honor, tenint en compte que Manresa és la meva ciutat de referència i, de fet, vaig néixer a la Clínica Sant Josep…
La cursa celebrava la vintena edició, i la conec molt bé perquè l’he fet moltes vegades. Són 10 km força exigents, amb una pujada força llarga en la primera meitat, un bon tram de baixada fins el Congost, i una altra pujada fins al Passeig. Evidentment, res a veure amb els 10 km del Tast de Mitja del dia abans.
Vaig sortir amb el meu amic Ramon Campà i vam fer tota la cursa pràcticament plegats. Jo el deixava a les baixades i ell anava una mica més fort a les pujades. En passar pel km 5 vam calcular que faríem uns 56 minuts, però la segona meitat la vam fer molt més ràpid i al final fins i tot vaig millorar uns segons la marca del dia abans al Tast: 54.13.
Després, en la cerimònia del lliurament de premis, l’organització em va lliurar una samarreta del Club Atlètic Manresa personalitzada amb el meu nom a l’esquena. Molt agraït pel detall.
Ara ja arriba un dels millors moments de la temporada, la marató de Nova York. La faré per 22a vegada…amb la il·lusió del primer dia.
