No m’havia passat mai que hagués de canviar de marató tres dies abans de la data. El 15 de febrer havia de córrer a la ciutat marroquina de Fes, però el dijous em vaig assabentar que els organitzadors havien decidit ajornar la marató. Passat el primer moment de desconcert em vaig afanyar a buscar un pla B i afortunadament vaig poder córrer la White Marble Marathon a la zona de Carrara, a la Toscana.

La notícia de l’ajornament de la marató de Fes me la va donar el Dani Jiménez, un noi de Tarragona que havia de fer de llebre de 3:45. El van avisar de l’organització perquè no fes el viatge en va. Si no hagués estat per ell jo no m’hauria assabentat de la suspensió perquè encara és hora que m’enviïn un email per comunicar-m’ho. És realment increïble que una organització d’una marató internacional, amb milers d’inscrits, decideixi no fer la marató tres dies abans de la data i ni tan sols tingui el detall d’avisar els corredors.

Després de la trucada del Dani vaig consultar la pàgina web, que havia visitat el dia anterior sense trobar cap notícia de la suspensió, i vaig poder confirmar el què m’acabava de dir el Dani. Hi havia un comunicat a tot pàgina que deia això: “Arran de les inundacions ocorregudes recentment al Marroc i a causa d’un risc meteorològic persistent, les parts implicades han decidit ajornar l’organització de la Marató Espiritual de Fes. Aquesta decisió s’ha pres per solidaritat amb les poblacions afectades i per responsabilitat davant les condicions actuals. En aquest context, ens ha semblat essencial prioritzar la seguretat i la prudència.”

Tenint en compte que la previsió de temps per diumenge era molt bona, no acabava d’entendre que una decisió així es prengués el dijous i sense avisar als corredors. Deixaven molt clar que no es tractava d’una suspensió sinó d’un ajornament, i que els corredors inscrits no haurien de tornar a pagar quan es decidís la nova data, però això no era cap consol per als corredors estrangers, que evidentment tres dies abans de la prova teníem pagats els bitllets d’avió i l’hotel.

Davant d’una notícia així tenia tres possibilitats: anar al Marroc perquè ja ho tenia tot pagat, quedar-me a casa perquè no havent-hi marató no tenia sentit anar a Fes, o buscar si trobava una altra marató pel mateix dia i que fos factible fer la inscripció i organitzar amb urgència el viatge.

Tenint en compte que la marató de Fes havia de ser la quarta del repte del 6X6, em vaig decantat per la tercera opció i vaig decidir buscar un pla B.

La primera idea va ser mirar d’anar a Sevilla, però els preus dels vols em van obligar a descartar aquesta opció. Consultant el calendari de maratons internacionals vaig veure que n’hi havia una a Itàlia, anomenada White Marble Marthon, i que es feia a la població de Marina de Carrara, a la Toscana. El nom, òbviament, respon a la promoció del mundialment famós marbre de Carrara. Consultant el mapa vaig veure que quedava molt a prop de Pisa, ciutat connectada amb Girona a través de la companyia Ryanair. En veure que hi havia vols a bon preu per marxar divendres a la tarda i tornar diumenge a la nit, vaig mirar si les inscripcions a la marató encara estaven obertes. Es tancaven aquell mateix dijous al vespre, o sigui que em vaig afanyar a fer-la, i al mateix temps em vaig posar a buscar un hotel assequible a la zona. Per sort, Booking em va confirmar que l’hotel de Fes accedia a reemborsar-me els diners, amb la qual cosa la improvisació del pla B no em sortia tant cara.

L’endemà a la tarda sortia de Sallent cap a l’aeroport de Girona i allà agafava el vol cap a Pisa amb una sensació estranyíssima, tenint en compte que el què tenia previst era volar d’El Prat a Fes. A Pisa vaig agafar el cotxe de lloguer que havia reservat i al cap de tres quarts d’hora arribava a l’hotel que havia escollit a Marina di Massa, una de les poblacions incloses en el recorregut de la marató. Una estona més tard estava sopant un excel·lent tàrtar de tonyina i uns macarrons amb salsa de llagosta esplèndids. En el tema culinari vaig sortir guanyant clarament amb el canvi.

El dissabte el vaig dedicar a anar a buscar el dorsal i a descansar. Va ploure tot el dia i com que la zona no és molt turística a l’hivern, i a més viatjava sol, vaig poder aprofitar per reservar energies per a la marató. Amb dues noves carregades d’hidrats en forma de pasta vaig acabar de passar el dissabte i me’n vaig anar a dormir.

El diumenge es va llevar amb un sol esplèndid i una temperatura ideal per córrer. A més de la marató es feia una mitja, una cursa de 10 km i una altra de 32. Sortíem tots plegats a les 9 del matí, i això vol dir que la zona de sortida feia força goig. Però ja sabia que la segona part de la marató seria molt solitària perquè només hi havia 360 inscrits…

La marató és completament plana, majoritàriament vora el mar, i gran part del recorregut es repeteix dues vegades. La sortida i l’arribada són a Marina di Carrara però es passa per Marina di Massa i altres petites zones pertanyents al municipi de Carrara.

Vaig tenir bones sensacions durant tota la marató i, aprofitant que no hi havia pujades notables, vaig mantenir un ritme constant. De totes maneres, recordant la deshidratació que vaig patir quatre setmanes abans a Hong Kong, que em va provocar inoportunes rampes a la part final de la marató, prenia la precaució d’aturar-me del tot en els avituallament per poder beure un parell o tres de gots d’aigua i sals i per agafar trossos de plàtan, que van molt bé per evitar les rampes.

Vaig passar la mitja en dues hores i 12 minuts i en la segona part les sensacions van continuar sent bones. Les cames aguantaven bé, sense cap avís de rampes, i vaig haver de parar a fer un riuet tres vegades, i això vol dir que la hidratació era correcta o fins i tot exagerada.

Sense cap incidència vaig poder completar la marató en 4 hores i 26 minuts, la millor marca dels últims dos anys. Tenint en compte la sotragada de la notícia de dijous, em podia donar per més que satisfet d’haver pogut completar la quarta marató del repte, amb bona marca i bones sensacions.

Un cop creuada la línia d’arribada em van donar la medalla que, com ja sospitava, era de marbre blanc. A més del nom de la marató hi havia la cara del cèlebre David de Michelangelo, que està esculpit amb marbre de Carrara…

Després vaig consultar les classificacions i, tot i que a Itàlia els no federats no ens posen número d’ordre perquè es considera que no podem competir en la marató, vaig comptar que havia quedat el 213 de 300 corredors que vam acabar la prova.

A la tarda, abans de marxar cap a l’aeroport de Pisa a buscar el vol de tornada, encara vaig tenir temps d’anar a veure la famosa torre inclinada de la ciutat toscana.

La cinquena marató del repte 6X6 serà la de casa, la de Barcelona. Aquí no m’hauré de preocupar de buscar vols, hotels ni cotxes de lloguer… I tornaré a tenir la família ben a prop.