CINQUENA PARTICIPACIÓ A LA CURSA DE LES TORTUGUES DE LA GARRIGA
El passat 1 de maig vaig córrer la Cursa de les Tortugues de La Garriga, que ja s’està convertint en cita obligada del meu calendari. És una cursa d’una mica més de 14 km que surt de la població i busca ràpidament camins de terra per començar a pujar. És força dura perquè hi ha algun tram de pendent molt fort. Després és baixa per uns corriols impressionants, enmig d’un bosc maquíssim, i de mica en mica es va arribant a la població per acabar al mateix lloc d’on havíem sortit.Vaig córrer amb molta prudència perquè arrossegava problemes de tendinitis d’Aquil·les, però vaig poder completar la cursa en menys d’una hora i mitja. A l’arribada m’esperava la Fiona per entrar amb mi.
La Fiona també havia corregut abans una cursa infantil, d’uns 400 metres, riallera com sempre. Li agrada anar a les curses, tot i que és poc competitiva. Si no canvia molt, no crec que tingui aptituds d’atleta… Hehehehe. El més important és que s’ho passa bé corrent. Mai li hem obligat.
El passat 1 de maig vaig córrer la Cursa de les Tortugues de La Garriga, que ja s’està convertint en cita obligada del meu calendari. És una cursa d’una mica més de 14 km que surt de la població i busca ràpidament camins de terra per començar a pujar. És força dura perquè hi ha algun tram de pendent molt fort. Després és baixa per uns corriols impressionants, enmig d’un bosc maquíssim, i de mica en mica es va arribant a la població per acabar al mateix lloc d’on havíem sortit.Vaig córrer amb molta prudència perquè arrossegava problemes de tendinitis d’Aquil·les, però vaig poder completar la cursa en menys d’una hora i mitja. A l’arribada m’esperava la Fiona per entrar amb mi.
La Fiona també havia corregut abans una cursa infantil, d’uns 400 metres, riallera com sempre. Li agrada anar a les curses, tot i que és poc competitiva. Si no canvia molt, no crec que tingui aptituds d’atleta… Hehehehe. El més important és que s’ho passa bé corrent. Mai li hem obligat.