VINT-I-VUITENA PARTICIPACIÓ AL CROS DEL MEU POBLE, LA CURSA MÉS ESPECIAL
He corregut a mig món, però hi ha una cursa molt especial, la que més vegades he disputat a la meva vida. És el cros de l’Ametlla de Merola, el Cross, com li diem nosaltres, una cursa que va néixer el 1989 com un acte més de la festa major. De seguida va anar agafant volada i aviat es va convertir en un cita molt esperada i apreciada per molts corredors de tot Catalunya, cosa que ens omple de satisfacció.
Aquest 13 de setembre se’n va disputar la 36a edició (només vam faltar a la cita per la pandèmia de la Covid 19) i per mi va suposar la meva 28a participació. Cal tenir en compte que els primers anys em coincidia a vegades amb la Volta a Catalunya (antigament es feia al setembre) i també alguna vegada havia fet d’speaker i no havia corregut. Un any també em va coincidir amb la marató de Moscou i un altre estava lesionat. Per això me’n falten 8, però espero que d’aquí a dos anys pugui completar la 30a participació, que em dona dret a un bonic record que lluirà en el meu museu.
Aquest any em va tocar patir. No estic encara en forma i la calor d’aquest estiu s’està allargant massa. El diumenge anterior ja vaig suspendre la meva participació a la cursa del Mosquit de Manresa, però el Cross no me’l podia perdre…
Encara que es pot optar per fer només 5 km, mentre pugui superar el temps de tall encara faré els 10. Ja vaig veure que baixar de l’hora era una quimera. De fet l’any anterior ja vaig fer una hora i dos minuts. La primera volta la vaig completar en 31 minuts i 15 segons, però la segona se’m va fer eterna. Sort que en el km 6 em va atrapar l’Enric i ja es va quedar amb mi fins al final. Vam entrar agafats de la mà amb una hora i 4 minuts.
La pròxima cursa havia ser la de la Mercè, a Barcelona, però finalment serem fora aquest cap de setmana i per tant no crec que corri cap altra prova abans de la marató de Ljubljana el 18 d’octubre. Espero que allà no tindré tanta calor…
