No corria a Mallorca des del 1995, quan vaig fer per última vegada la marató Costa de Calvià, una prova que va tenir molta importància als anys 80 i 90 i que, com tantes altres, va acabar desapareixent del calendari. Hi tinc un bon record perquè el 1988 hi vaig fer la meva primera marató per sota de les tres hores…

Trenta anys després vaig tornar a l’illa de Mallorca per córrer la “Universal Mallorca Marathon”, que forma part d’un cap de setmana que combina les proves de natació i de córrer. Es fa a la Colònia de Sant Jordi, encara que sembla que estiguis a qualsevol lloc del món perquè l’idioma oficial és l’anglès i costa trobar algú de l’organització que t’entengui…

No tenia cap referència d’aquesta marató. Simplement la vaig trobar per internet buscant-ne alguna pel cap de setmana del pont de l’1 de maig, aprofitant que la Fiona no tenia classe el divendres i la Cristina i jo també podíem fer festa. Em va cridar l’atenció que fessin diverses proves de natació el dissabte i que el diumenge hi hagués curses de 5 km, 10 km, mitja marató i marató. I també una classificació combinada, que es deia “Duo” per a qui volgués nedar dissabte i córrer diumenge…

El dissabte ens vam acostar a la platja on feien les proves de natació i ja vam sentir que l’speaker només utilitzava l’anglès. Ens vam assabentar d’on havíem d’anar a buscar el dorsal per l’endemà i vam comprovar al llistat de participants que només hi havia 45 inscrits a la marató. Ja vaig veure que seria una cursa molt solitària, excepte els moments en què coincidiria amb els corredors de les altres distàncies…

Finalment, segons vaig veure a posteriori a la pàgina web, vam sortir 42 maratonians, en van abandonar 6 i, per tant, vam acabar la prova 36 corredors, tots per sota de les 5 hores que donaven per completar-la. Ja us avanço que vaig quedar en el lloc 32, o sigui que només en vaig tenir 4 al darrere… La majoria dels participants eren estrangers. Per això l’anglès era l’idioma de la prova…encara que estiguéssim a Ses Illes.

No us penseu que les altres curses eren gaire multitudinàries. Hi va haver 169 acabats a la mitja marató, 87 als 10 km i 45 als 5 km. Un total de 27 corredors van fer el “Duo” de la mitja i 6 el de la marató. Els hauria faltat una cursa en bicicleta el divendres per fer una mena de triatló per etapes…

El recorregut era un circuit d’uns 10 km i mig i, per tant, els maratonians l’havíem de fer quatre vegades. La primera volta em va servir per veure “de quin mal hauria de morir”. Només sortir de “Sa Coloni” s’agafava la carretera de Ses Salines, amb tobogans suaus però tendència a pujar. Al cap d’uns 3 km i mig s’agafava el camí de retorn cap a la Colònia de Sant Jordi i allà es començava una volta pels carrers i pel camí que voreja el mar fins el far, i aleshores tornàvem cap al passeig marítim de la sortida i arribada. La primera volta la vaig fer en 1.04.51, al ritme previst d’entre 6 i 6.10 per km. Vaig fer la primera parada familiar i vaig començar la segona volta.

Havíem sortit a les 9 i la temperatura començava a pujar. Sort que el dia estava una mica ennuvolat, però ja vaig preveure que l’última volta seria dura. Per mi hauria estat millor sortir a les 7 del matí… En qualsevol cas, la segona volta la vaig fer sense problemes, però ja una mica més lenta que la primera (1.06.03). Per tant, el pas per la mitja marató va ser de 2.10.54, gairebé igual que set setmanes abans a Barcelona…

A la tercera volta van començar els problemes. No en forma de rampes, com en l’última marató, sinó de cansament general i cames poc “sueltes”. El parcial de la volta ja se’n va anar a 1.11.50, i la perspectiva de l’última volta no era gaire afalagadora. Però tocava serrar les dents i continuar. Anava completament sol, però encara vaig recollir un parell de “cadàvers” que caminaven per la carretera. Vaig pensar que sempre n’hi ha que van pitjor…

La calor començava fer estralls, però quan vaig entrar al nucli de “Sa Coloni” per afrontar els últims tres km vaig recuperar l’ànim i les forces van tornar. El parcial de la quarta volta em va sortir en 1.15.50 i el temps final de la marató va ser de 4:38:34, pràcticament el mateix que set setmanes abans a Barcelona. La segona mitja la vaig fer en 2.27.40, gairebé 17 minuts més lenta que la primera. Està clar que ho vaig passar malament…

El millor va venir després. Un bon bany al mar, amb l’aigua fresqueta, ideal per recuperar-me ràpidament i deixar el cos en condicions per l’arròs negre que va venir a continuació al restaurant Marisol.

Amb aquesta marató he arribat a les 165 i poso punt i final a la temporada. No crec que en corri cap més fins el 2 de novembre a Nova York.