MILLOR MARCA DE LA TEMPORADA EN 10 KM I PER FI PER SOTA DELS 50 MINUTS
En les últimes curses de 10 km m’havia quedat a les portes de trencar la barrera dels 50 minuts. En si no és cap objectiu obsessiu a aquestes alçades de la meva carrera, però sempre fa gràcia posar-se algun repte. Per això, en aquesta Cursa del Barri de Sant Antoni, vam sortir junts amb els meus amics i companys de feina Àlex Oliva i Àlex Castells, que també havien fregat el sub50 en les últimes curses. Vam sortir del tercer calaix just al darrere de la llebre que havia de marcar el ritme de 5 minuts per km. De seguida, però, ens vam posar per davant. Els meus companys anaven millor que jo i em van deixar aviat, però jo vaig seguir controlant el ritme, conscient que ho podia aconseguir.
Al final tots tres vam baixar dels 50 minuts. El Castells, 49.05, l’Oliva 49.15 i jo 49.46. Per tant, millor marca de la temporada i satisfacció per com em vaig trobar durant la cursa.
Resulta curiós que ara vagi a 5 minuts per km amb la mateixa sensació d’esforç que quan anava a 4. De fet, en aquesta cursa, que des del 1995 he corregut 24 vegades, hi tinc una millor marca de 37.57 l’any 1997, és a dir, a un ritme de 3.48 que ara em sembla autènticament inversemblant. Però tinc 64 anys i no em queixo. Baixar de 50 minuts a la meva edat està prou bé, tot i que els últims dos km els vaig fer amb l’amic Toni Cornellas, l’ànima màter de la Mitja de Granollers, que està a punt de fer-ne 70 i encara aguanta ritmes més ràpids que jo.
Ara la pròxima cursa serà la mitja de Terrassa, però a ritme d’entrenament perquè és només una setmana abans de la Marató de Múrcia, que, si tot va bé, serà la 159a del meu historial maratonià.
