DISSETENA PARTICIPACIÓ A LA MARATÓ DE NOVA YORK
La marató de Nova York és probablement la cursa popular més coneguda del món. La vaig córrer per primer cop el 1983 i de seguida em va enganxar. He tingut la sort de poder-la fer moltes vegades, i ara que travessar l’Atlàntic ja es pot fer amb “low cost”, els últims anys no m’he perdut la cita.
Aquest 4 de novembre la vaig córrer per dissetena vegada i la veritat és que la vaig gaudir un cop més, sobretot fins el km 35. Va fer un dia esplèndid i anava fresc com una rosa, amb la calculadora posada per fer 3:58 o 3:59. La mitja marató la vaig passar en 1:59:43 amb les forces intactes i així vaig continuar fins que, un cop deixat enrere el Bronx, i quan ja afrontava el tram final de la cursa, una inoportuna rampa al bessó esquerre em va fer afluixar el ritme i fins i tot aturar-me a caminar diverses vegades.
Per culpa d’això vaig fer 10 minutets més del previst (4:08:12), cosa que no té cap importància. L’únic que em va saber greu és que em va espatllar les bones sensacions que havia tingut fins aquell moment. Però un cop passada la línia d’arribada i amb la medalla penjada, els pensaments negatius van desaparèixer de cop. Ja són 138 maratons acabades. I seguim!
La crònica completa la podeu llegir a l’apartat “Cròniques maratonianes”.
