UNA CURSA EMBLEMÀTICA PEL RETORN DESPRÉS DE LA PANDÈMIA
Després de posar-me dorsals només per curses virtuals, fetes de manera individual i només per col·laborar en causes solidàries, per fi el dissabte 27 de juny ens vam poder tornar a trobar amb una bona colla de companys per tornar a experimentar la sensació de córrer una cursa.
Va ser a l’emblemàtic recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, escenari cada primavera de la Cursa Científica, i que aquest març, com totes, es va haver d’ajornar. Davant la impossibilitat de disputar la prova en el format tradicional, amb dues hores de durada i assistència massiva, el doctor Ricard Serra Grima i l’Andreu Ballbé van idear un protocol especial, pensat per complir les normes sanitàries vigents i per no posar ningú en risc.
La prova es va limitar a 100 persones i vam sortir en dues fileres i una separació de metre i mig. En el moment de passar per la línia de sortida ens podíem treure la mascareta. Es tractava de fer entre dues i sis voltes al circuit de 835 metres (lliure elecció) i a efectes de classificació es computaven les dues voltes seguides més ràpides.
Jo vaig córrer amb la Cristina i vam poder comprovar que el nostre estat de forma és patètic, com no podia ser d’una altra manera després d’aquests mesos. Jo vaig fer un temps de 9:40, horrorós si tenim en compte que estem parlant de 1.670 metres. Almenys vaig poder tancar la temporada 2019-2020 amb la sensació d’haver tornat a les curses.
Ha estat la temporada amb menys quilòmetres correguts de tota la meva carrera com a corredor popular. Només 1.853 km, llunyíssim dels 3.000 que solia fer abans i de la mitjana de 2.681 acumulada durant tots aquests anys. L’explicació és clara: en els primers mesos no vaig fer gaire quilòmetres perquè vaig córrer 6 maratons d’octubre a març i, és clar, es fan molt pocs km d’entrenament perquè has de recuperar entre una marató i l’altra. Després va venir el confinament i, en la represa dels entrenaments, em vaig lesionar l’isquiotibial dret, amb unes molèsties que encara arrossego. Esperem que la temporada 2020-2021 sigui millor, tot i que de moment m’han cancel·lat les dues primeres maratons previstes. En qualsevol cas, no em puc queixar, ja que vaig poder complir amb el projecte de les 6 maratons d’octubre a març per celebrar els meus 60 anys!