L’EXPERIÈNCIA INÈDITA DE QUEDAR L’ÚLTIM D’UNA CURSA…
Feia molts anys que no corria una milla, i aquesta de Ripollet no l’havia fet mai. Com que tenia festa tot el cap de setmana, i diumenge al matí tenia previst córrer els 10 km del Memorial David Rovira, vaig pensar que seria una bona ocasió per comprovar com he anat perdent “velocitat” en anar-me fent gran.
No tenia massa clar quin temps podria fer, però tenint en compte que ara córrer per sota de 5 minuts per km ja em suposa un gran esforç, calculava que podia fer uns 7 minuts i mig. Com que després de la marató de Boston pràcticament havia deixat del tot els entrenaments, donant la temporada pràcticament per finiquitada, vaig pensar que si baixava dels 8 minuts ja podia estar content.
Quan em vaig situar a la línia de sortida vaig veure que només érem una trentena de corredors, tots veterans, federats i no federats, ja que la nostra era la milla “open”. Ja em va semblar per l’aspecte dels meus companys de cursa que eren “d’un altre nivell”. No hi vaig veure ningú dels habituals corredors de curses de fons. Això del mig fons és una altra cosa, velocitat pura per nosaltres…
Quan es va donar la sortida de seguida em vaig quedar l’últim i vaig veure que la distància amb el penúltim s’anava eixamplant ràpidament. El primer que em va passar pel cap va ser: “on t’ha ficat?”, però de seguida vaig pensar que jo havia de continuar al meu ritme i que no passava res per quedar últim. Com a test em servia igual.
L’únic que no volia era que em dobléssin, perquè s’havien de fer dues voltes a la rambla i, per tant, es passava per la línia de meta als 800 metres. Afortundament, no em van doblar els primers (m’hauria sabut greu fer nosa) i vaig fer la segona volta intentant mantenir l’esforç i seguir corrent per sota de 5. Al final vaig aturar el cronòmetre en 7 minuts i 33 segons, a 4.42, més o menys el què m’esperava, un minut després que el penúltim classificat.
No em sap greu quedar l’últim, però vaig tenir clar que la pròxima vegada que vulgui fer una milla m’asseguraré que tingui un nivell una mica més “popular”…
