PRIMERA MITJA DE LA TEMPORADA EN UN RECORREGUT MOLT CONEGUT
Aquesta temporada ja havia corregut dues maratons i un fotimer de curses de 10 km però encara no m’havia estrenat en una mitja. La primera va caure aquest 17 de novembre, just dues setmanes després de la marató de Nova York, a Vilafranca del Penedès, la tradicional mitja marató de l’Espirall, que ja havia corregut cinc vegades anteriorment.
No comptava que estés per baixar de les dues hores, però el meu amic Josep Maria Morera, amb qui hem compartit moltíssimes curses, em va animar a intentar-ho. Tenim la mateixa edat i un nivell similar i vaig pensar que no hi perdia res per provar d’anar amb ell…a veure si sonava la flauta. A la sortida vam coincidir amb l’Abigail Garcia, una altra col·leccionista de maratons com nosaltres, i ens vam posar en marxa controlant, amb discreció, la llebre d’1:59.
Fins al km 12, la mitja tendeix a pujar i, per tant, és millor anar una mica més lent que la mitjana desitjada. Se’m van escapar tant el Josep Maria com la llebre d’1:59. Només l’Abigail em va quedar per darrere, però ja m’havia advertit que ella no aniria a baixar de dues hores perquè diumenge tenia la marató de Sant Sebastià.
A Guardiola de Fontrubí vaig girar i vaig començar el descens cap a Vilafranca. De mica en mica vaig anar recuperant els segons perduts, però, quan ja em semblava que tenia el sub 2 hores a la butxaca, em vaig encallar en la notable pujada que hi ha entre els km 17 i 19. Em va tocar serrar les dents al final per poder entrar amb un temps d’1:59:33, per descomptat marca de la temporada perquè era la primera mitja.
No sé pas si tornaré a baixar de les dues hores perquè cada vegada em costa més esforç. I pensar que de jove havia arribat a fer 1:20! Ens fem grans…
