PRIMERA MITJA DE LA TEMPORADA I PER SOTA DE LES DUES HORES
Després de tres curses de 10 km vaig córrer a Barcelona la primera mitja de la temporada, amb la sensació estranya de disputar aquesta clàssica cursa a la tardor i no a la primavera. Almenys, però, s’ha pogut salvar la prova i la veritat és que vam ser gairebé 8.000 corredors i va ser un plaer retrobar-se amb el recorregut habitual d’aquesta clàssica mitja.
Abans de la cursa vam fer una tirada de 7 km amb els meus amics Carlez Mira i Xavi Bonastre, per completar la tirada màxima premarató (28 km) En aquell moment ja sabia que la marató hauria de ser la de Barcelona i no la de Nova York, perquè dos dies abans s’havia anunciat que la restricció per viatjar als Estats Units s’aixecaria el dilluns dia 8 de novembre, just l’endemà de la marató. La meva número 150, doncs, serà a Barcelona i no a Nova York. Tornant a la Mitja, vam sortir tots tres, més el Xavi Sanz, que havia vingut corrent des de Badalona, amb la idea se fer al voltant de les dues hores, i si podia ser per sota millor. A la Gran Via es va lesionar el Carlez i ens vam quedar tres, i al cap d’una estona el Xavi Bonastre va augmentar el ritme i el grup de 4 es va quedar reduït a dos, el Xavi Sanz i jo.
Portàvem uns dos o tres minuts de dèficit per baixar de les dues hores, però vam acabar prou bé, tot i el cansament, i vam creuar la línia d’arribada en 1:59. Per tant, objectiu complet. Pròxima parada, la Cursa dels Bombers de Barcelona.
