BONES SENSACIONS A LA MITJA DE FIGUERES
En només una setmana he pogut comprovar que l’estat de forma va avançant. Després de la preceptiva aturada d’uns dies tornant de la marató de Nova York, he continuat els entrenaments de cara a la pròxima marató, que serà el 13 de gener a Disney World. Últimament no dono gaire importància a les marques, però sempre serveixen per mesurar si s’avança en l’estat de forma o si s’està estancat. A la Jean Bouin vaig millorar (per només 11 segons) la millor marca de la temporada en 10 km i, només una setmana després, a Figueres vaig fer la mitja marató en 1:47:54, cosa que suposa una rebaixa de més de tres minuts respecte la millor mitja de la temporada.
Per tant, vaig quedar molt satisfet després de la meva segona experiència figuerenca, la primera en la distància de la mitja marató. És una cursa nova (només tres edicions) però amb molta empenta. El handicap és que a la gent de les contrades barcelonines els fa mandra fer tants quilòmetres de carretera, però l’esforç val la pena.
En el meu cas va ser un esforç una mica més gran, ja que dissabte vaig treballar fins la una de la nit, i diumenge m’hi tornava a posar a les tres de la tarda. O sigui que vaig dormir poc i vaig fer un viatge llampec d’anar i tornar a Figueres.
Va valer la pena perquè em vaig trobar molt bé durant la cursa i vaig gaudir d’un dia fantàstic, a diferència de les dues primeres edicions, en què la pluja i la tramuntana van fastiguejar els participants.
Vaig sortir amb el grupet de la “llebre” sub 1.50, amb el Dani de Corredors.cat, i vam anar junts al ritme desitjat fins el km 14. Allà, sense adonar-me’n, em vaig veure uns metres per davant i vaig decidir augmentar el ritme, aprofitant les bones sensacions que tenia. En els últims 7 km vaig guanyar un parell de minuts respecte el grupet, per acabar en 1:47:54, un temps que a aquestes alçades de la meva carrera, em sembla prou bo. Veurem si sóc capaç de millorar-lo el 16 de desembre a Vilanova, encara que tampoc serà un objectiu prioritari.
