LA CURSA 900 PER ACABAR UNA TEMPORADA ATÍPICA
La pandèmia de la Covid-19 ha condicionat totalment aquesta temporada 2020-2021, però almenys, en el tram final, hem pogut torna a córrer curses i la podré tancar amb una competició de cada categoria. Tenia una marató (Varna), un 10.000 (el Tast de Mitja), un 5.000 (Sant Quirze) i una d’altres distàncies (la del riu de Cornellà). Em faltava una mitja i, gràcies a la iniciativa i l’empenta (i un xic de tossuderia) dels amics Toni Cornellas i Joan Villuendas, aquest dissabte 5 de juny es va poder disputar la clàssica Mitja Marató de Granollers.
El recorregut no era el de sempre, amb la típica pujada de Granollers a La Garriga i tornar a baixar, ja que resultava problemàtic fer córrer tants corredors pels nuclis urbans. Es va optar per un circuit nou, pujant cap a l’Ametlla del Vallès pel costat del riu Congost, per una zona industrial amb trams prou coneguts de la mateixa Mitja, el Tast o la cursa de Canovelles.
Vaig sortir de l’últim calaix amb el Xavi Bonastre, amb l’única intenció de baixar de les dues hores. Tot i que que la cursa es va fer molt més d’hora de l’habitual, no és el mateix córrer el febrer que el juny, i de seguida la calor em va començar a passar factura. Només vaig aguantar 5 km amb el meu amic i el vaig deixar marxar per no cremar-me.
En la segona part de la prova, amb un perfil clarament favorable, vaig anar augmentant el ritme i vaig acabar amb un temps d’1:54:44, que, evidentment, és la marca de la temporada, millor que les mitges que havia fet pel meu compte entrenant per la marató de Varna.
Amb aquesta mitja, que he fet 20 vegades a la meva vida, dono per acabada aquesta temporada atípica. Ja fa calor i arriba l’estiu. Ja tindrem temps de preparar el pròxim gran objectiu, que és la marató 150 a Nova York el 7 de novembre. Sense proposar-m’ho, tanco la temporada amb 900 curses justes. A veure si podem tornar a córrer curses amb normalitat i amb tres o quatre anys puc celebrar la cursa número 1.000…
