UNA MITJA AMB SABOR AMERICÀ
La prohibició de l’entrada de turistes als Estats Units fins el 8 de novembre em va obligar a pensar un pla B en no poder córrer la marató de Nova York. La idea va ser fer la marató de Barcelona i endarrerir el viatge als Estats Units una setmana. Perquè no fos només un viatge de turisme (tot i que ja ens agrada) vaig buscar si hi havia l’opció de poder córrer alguna cursa i vaig descobrir que el dissabte 13 es feia a Washington una mitja marató. Com que també hi havia una cursa de 5 km, hi vaig inscriure la Cristina i la Fiona i així podíem córrer tots tres.
Vam anar de Nova York a Washington en tren el divendres, i dissabte al matí vaig deixar la Cristina i la Fiona a la sortida de la cursa de 5 km i jo vaig marxar cap a la de la mitja, que estava situada al Moll, entre el Capitol i l’Obelisc. Tot i aquest començament tan prometedor, el recorregut no era atractiu perquè marxava molt als afores de Washington. Només a la part final es tornava a acostar al centre, amb una ràpida baixada per Capitol Nord, que et permetia veure durant una bona estona l’imponent edifici del parlament americà. L’arribada, com la cursa de 5 km, era al costat de l’estadi Armory, en una part ja més allunyada del centre.
Tot i que només feia 6 dies que havia fet la marató de Barcelona, les cames van respondre millor del que esperava. Vaig fer una sortida molt lenta per no arriscar…i després me’n vaig penedir perquè em va faltar poc per baixar de les dues hores, quan havia calculat que faria entre 2:05 i 2:10. El circuit no era fàcil perquè hi havia una rampa molt dura cap a la meitat i alguna altra pujadeta, tot i que també hi havia baixades, com la de l’avinguda Capitol Nord.
Al final vaig fer 2:01:53, mentre la Cristina i la Fiona van acabar la seva cursa en 38:37.
Va ser una experiència molt interessant i vaig tornar a comprovar el nivell competitiu tan baix que tenen les curses als Estats Units, ja que tot i fer una marca discretíssima, vaig acabar en la posició 2.431 de 9.643 corredors.
