UN ESCENARI HABITUAL PER FER L’ÚLTIM TEST ABANS DE LA MARATÓ 160
El dia 28 d’abril correré l'”altra” marató de Boston, la de petita ciutat anglesa del comtat de Lincolnshire. Just una setmana abans, per anar fent boca, vaig fer la mitja marató del Mediterrani, que comença i acaba al Canal Olímpic de Castelldefels i que té el seu origen en la marató que es va fer el 2005 quan es va suspendre la marató de Barcelona.
La idea era no forçar el cos i provar una mica el ritme de cara a la marató del diumenge següent, una mica com vaig fer a Terrassa abans de la marató de Múrcia. Em vaig trobar força bé i els km m’anaven sortint tots una mica per sota dels 6 minuts per km. Suficient.
En el km 17 vaig atrapar la Clara, la filla dels meus amics Enric i Montse que s’ha iniciat fa poc en les curses de fons. La vaig acompanyar fins a l’arribada i vam entrar per sota de les dues hores i cinc minuts. En el meu cas, el temps real va ser de 2:04:28. Això no vol dir que a Boston hagi de fer 4.09. Ja m’agradaria, però em conformaria en baixar de les 4 hores i mitja. Serà la meva marató número 160, i ja la 99a diferent.
