Ja havia fet dues maratons seguides, i fins i tot amb un dia menys de descans. El 2001 vaig córrer a Dublín un dilluns i a Nova York el diumenge. Per tant, sabia que podia afrontar les dues maratons. Vaig fer el viatge amb la meva companya de feina Rosa Junyent, amb la intenció de passar unes bones vacances i sumar dues maratons més al meu historial, per celebrar el meu vintè aniversari maratonià.

   La marató del Niàgara és modesta, amb poc més de mil inscrits, i té la particularitat que surt dels Estats Units, concretament a la ciutat de Buffalo, i entra al Canadà al cap de 7 milles. Aleshores segueix sempre en línia recta al costat del riu Niàgara fins a les cèlebres Cascades. El paisatge és fantàstic, molt relaxant i gairebé idíl·lic. El problema és el clima. Habitualment hi fa molt vent, però aquest any va ploure durant tota la cursa, amb temperatures inferiors als 10 graus. El nivell és baixet. Només 24 atletes van baixar de les tres hores. Jo vaig quedar entre els 300 primers, tot i fer una marca superior a les tres hores i tres quarts, concretament 3:46:17. I ara, vacances fins el moment de córrer, un cop més, la Marató de Nova York. Vint anys després del debut!