MARATÓ D’OTTAWA, UN PAÍS NOU PER POSAR
FI A LA TEMPORADA 2004-2005
    |
La capital canadenca, Ottawa, va ser l’escenari de la meva marató número 64, el 29 de maig del 2005. Després de l’Antàrtida i Ushuaia, volia fer una marató de ciutat per recuperar la sensació de córrer per sota de les tres hores i mitja. Va ser una bona experiència, en un país on encara no havia corregut cap marató.
Realment, em va anar de conya. Jo la posaria entre les 3 més plàcides de la meva vida, ja que no vaig patir gens i em va sortir la marca que esperava, fins i tot un parell de minuts menys. Potser m’havia posat el llistó molt baix, però prefereixo que em quedi aquesta bona sensació que no pas haver-me hagut d’arrossegar en els últims quilòmetres, com sol passar quan un es posa un ritme massa optimista… El dia va ser fantàstic. Tot i les previsions, no va ploure gens, però tampoc no va fer ni sol ni vent. La temperatura, ideal. Al matí, com que vam començar a les 7, devíem rondar els 13 o 14 graus, i després va pujar però no crec que arribés a passar mai dels 20. Jo portava gorra per la pluja o pel sol, però, insisteixo, no va fer cap de les dues coses… Vaig sortir molt ben situat perquè la sortida era mol ampla i la gent, disciplinadíssima, es posava en els corrals pertinents. Érem uns 3.500, però per megafonia van dir que s’havia batut el rècord d’inscrits en el total de les curses que es feien, amb més de 26.000 participants. Cal dir que hi havia, a més de la marató, una mitja, un 10.000, un 5.000 i una cursa de patins. Després de l’himne canadenc, escoltat amb un gran respecte igual que els seus veïns del sud, es va donar el tret de sortida. Només vaig trigar 16 segons a passar per la catifa. El quilòmetre 1 el vaig passar a 5.00, i en el segon ja em vaig posar un xic per sota, com tenia previst. Els parcials cada 5 km de la primera mitja van ser aquests: Del 0 al 5, 24.45 La mitja la vaig passar en 1.44.40 de temps oficial, 1.44.24 de temps real. Anava molt còmode i, sense voler, vaig deixar anar el fre de mà i vaig accelerar una mica, però sense passar-me. El paisatge era molt bonic. Vam passar per unes zones residencials amb unes cases espectaculars. Caram, com viuen els canadencs!. També vam passar pels llocs més cèntrics de la ciutat. Els parcials de la segona mitja han ser aquests: Del 20 al 25, 24.08 Del 30 al 35 em va sortir una mica més lent perquè hi havia l’única pujadeta apreciable, en un pont sobre el riu Ottawa. Del 35 al 40 vaig tornar a anar molt bé i els 2 últims quilòmetres i els 195 metres de propina els vaig fer encara per sota de 5, però només per uns segons. Al final, el cronòmetre marcava 3.27.40, o sigui 3.27.24 si li traiem els 16 segons de la sortida… Vaig quedar el 472 de 3.232 acabats i, el què és més important, la primera mitja la vaig fer en 1.44.24 i la segona en 1.43.00. Com manen els manuals! |