UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA ALS CAMPS ELISIS DE PARÍS
A vegades a la vida hi ha cops de sort, i un sorteig em va permetre viure una experiència inèdita a la meva llarga carrera de corredor. El diumenge 31 d’octubre de 2021 vaig poder participar, juntament amb la companya de feina i d’afició Núria Balaguer, en una iniciativa del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de París 2024. Es tractava de córrer 5 km en un atractiu circuit al centre de París, amb sortida i arribada als Camps Elisisis, a tocar de l’Arc de Triomf, intentant que no t’atrapés el plusmarquista mundial de marató, Eliud Kipchoge. El premi si arribaves abans que ell era una inscripció a la “Marathon pour tous”, una marató popular que es farà el mateix dia de la marató olímpica dels Jocs de París.
La idea era bona però l’execució va ser nefasta. Era complicat establir els “handicaps” de cara corredor perquè la possibilitat de guanyar Kipchoge fos real i difícil al mateix temps. Es va optar per permetre que tothom escollís lliurament el calaix de sortida, en funció de les condicions de cada u. Aquí, però, no es va tenir en compte que hi ha gent honesta i alguns que sempre utilitzen la picaresca… Així, vam poder veure corredors clarament més ràpids situats en els primers calaixos, els destinats als corredors més lents, amb la idea de poder sortir abans i tenir més opcions. En canvi, els corredors més ràpids que van sortir en l’últim calaix van ser sobrepassats per Kipchoge abans del primer quilòmetre.
En el meu cas, em vaig situar on em corresponia, al calaix d’entre 10 i 12 km/h, pensant que si feia menys de 25 minuts podria aconseguir que Kipchoge no m’atrapès. Doncs no. Vaig fer 23.50 i el kenyà em va passar quan encara em faltaven uns 800 metres per a l’arribada. De seguida vaig pensar que alguna cosa havia fallat i que els càlculs de l’organització no estaven ben fets. Si m’hagués posat en el calaix immediatament davant del meu, que va sortir cinc minuts abans, ho hauria aconseguit.
Després vaig saber que gairebé només els corredors del primer calaix havien arribat abans de Kipchoge, i el mateix dia va començar una allau de crítiques i reclamacions a través de les xarxes socials. Fins i tot una petició perquè ens classifiquessin a tots. De moment, l’organització, admetent els errors, va decidir atorgar 200 places extres als més ràpids de l’últim calaix, que evidentment no van tenir cap opció perquè Kipchoge va sortir gairebé enganxat a ells. Suposo que el van fer sortir abans d’hora perquè van veure que ja estaven arribant corredors del primer calaix, que ja havien completat els 5 km. I això, òbviament, ens va perjudicar a tots.
En fi, tot i el “fiasco” va ser una experiència diferent, i caldrà esperar que hi hagi altres opcions per poder obtenir una plaça per la “Marathon pour tous”…tot i que no em motiva gaire haver de córrer una marató a París en ple estiu.
