SÓC COM UN NEN I TORNO A DISNEY WORLD
NOMÉS UN ANY DESPRÉS
  |
Em va agradar tant l’experiència del 1998 que la vaig repetir l’any següent. Amb la meva amiga Lluïsa, amb qui ja havíem compartit algun viatge, ens vam muntar una escapadeta fantàstica, amb cap d’any a Nova York, que vaig aprofitar per córrer a les 12 de la nit la cursa nocturna del Central Park, i posterior viatge cap a Florida, per passar quatre dies a Disney World i corre per segon cop la marató.
Aquesta vegada sense l’Andreu, vaig sortir una mica més lent que l’any anterior, però gaudint igualment de tot el recorregut. Per la mitja marató vaig passar en 1:39, quatre minuts i mig més que l’any anterior. De fet, no tenia cap objectiu concret. Ja coneixia el recorregut i sabia que no era una marató per anar a buscar cap marca. Potser aquesta prudència va fer que en el tram final no tingués els problemes de l’any anterior. Aquesta vegada no em va tocar patir i vaig aconseguir fer la segona meitat més ràpida que la primera, per acabar en 3:16:50. Lògicament, després de la marató va tocar gaudir novament dels parcs. Tinc clar que hi haurà una tercera vegada. Ara sóc pare i tinc un motiu molt sòlid per tornar a Disney World. La marató només serà una excusa…i la Fiona no sap el què li espera. |