L’organització de la marató continuava sense trobar un circuit fix, un cop abandonat el trajecte olímpic de Mataró a Montjuïc. Com el 2001, després de sortir vam enfilar de seguida cap a l’Hospitalet i vam tornar cap a Barcelona. La diferència respecte l’any anterior va ser que ja no vam anar fins a Badalona, i d’aquesta manera vam fer una mica més de quilòmetres pel centre de Barcelona.

   Per portar un control de temps diferent, vaig decidir dividir la marató en tres i comprovar el temps de pas en els km 14 i 28. La intenció era baixar d’una hora i cinc minuts en cada parcial, per buscar la marca de 3:15. Pel km 14 portava un temps d’1:02 i això volia dir que, o bé havia sortit massa ràpid, o estava millor del què pensava. El segon terç, és a dir, del km 14 al 28, em va sortir un minutet més lent, 1:03. Tenia, doncs, un marge d’una hora i 9 minuts per aconseguir l’objectiu. En l’últim terç, però, vaig haver d’afluixar. Com en les anteriors edicions, la marató de Barcelona se’m va acabar fent llarga i després de fer un tercer terç en 1:11, vaig acabar la marató amb un temps de 3:16:55, una mica pitjor del què esperava. En qualsevol cas, aquella marca, que en calent em va deixar una mica fred, valgui la contradicció, amb el pas dels dies i les setmanes la vaig anar valorant més, i és que calia tenir en compte que ja havia deixat molt enrere els 40 anys, i vaig prendre consciència que des d’aquell moment les marques començarien a baixar.

   I a partir d’aquell moment em vaig posar a pensar en la següent marató, la que em serviria per commemorar els meus 42 anys i 195 dies al costat dels meus amics.