Situada a la vora del riu Moldava, Praga, que té més d’un milió d’habitants, és coneguda com La ciutat de les cent torres, La ciutat daurada, La mare de totes les ciutats, i també com El cor d’Europa. Des del 1992, el centre històric de la ciutat és considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO i els barris de Staré Město, Malá Strana i Hradčany reuneixen palaus de gran valor artístic de diversos estils arquitectònics.

   La sortida de la marató és a la plaça de la ciutat vella, de nom Staroměstské Náměstí, i de seguida els corredors travessen per primer cop el riu Moldava, a través del pont Čechův, però en el quilòmetre dos i mig ja tornen al centre pel pont més famós de la ciutat, el pont de Carles, de nom Karlův en txec. Probablement és el moment més emblemàtic de la marató, el que tothom es voldrà emportar de record.

   Vaig fer una cursa molt regular, controlant, simplement, no sobrepassar els cinc minuts per quilòmetre. Així, el km 10 el vaig passar en 49:20, el 15 en 1:14:35 i la mitja marató en 1:44:36. Si seguia al mateix ritme, doncs, faria 3:29, però vaig acabar molt bé i l’eufòria em va fer esgarrapar algun segon. La marca final va ser de 3:28:08 i vaig acabar en la posició 668 d’un total de 2.625 classificats.

   No he repetit la marató de Praga però no pas perquè no m’agradés sinó per les circumstàncies. En guardo un bon record i la tinc com una de les importants d’Europa. El fet que sigui pel maig ofereix una bona opció d’acabar la temporada, i també és una bona alternativa per als corredors que, per lesió o endarreriment en la forma, no han pogut estar a punt per la marató de Barcelona o alguna de les de l’abril, el mes maratonià per excel·lència. Suposo que tard o d’hora hi tornaré.