El 2001 la marató de Barcelona va recuperar la fórmula de començar i acabar a l’Avinguda Maria Cristina, com el 1980. Va ser alhora un retorn als orígens i una declaració d’intencions de cara el futur. Un any més vaig córrer la marató de casa, un mica nostàlgic dels anys que havíem d’anar a Mataró a prendre la sortida.

    Començàvem, doncs, el segle, estrenant circuit. No tinc gaire bon record d’aquella marató del 2001, que presentava un recorregut una mica estrany, com si fugís del centre de la ciutat. Només sortir, arribant a la Plaça d’Espanya, agafàvem ràpidament la Gran Via cap a l’Hospitalet, i després de fer la volta ens n’anàvem just cap a l’altra banda, fins a Sant Adrià i Badalona. Els cotxes encara guanyaven la partida i el circuit urbà cèntric i turístic continuava sent una utopia…

   Tot i que ja havia deixat enrere la idea de baixar de tres hores, vaig sortir a bon ritme i el pas pel km 10 va ser de 43:06, lleugerament més ràpid del pas de 4:20 que havia decidit provar. Per la mitja marató les coses continuaven bé i la vaig passar en 1:30:53. Però si per algun moment vaig arribar a pensar que si feia una segona part modèlica podia fregar encara les tres hores, tot se’n va anar en orris quan vaig començar a tenir greus problemes estomacals, que em van obligar a aturar-me dues vegades a buscar un lloc discret per evacuar.

   Els minuts em van anar caient i vaig acabar fent la segona mitja en 1:47:18, que em va portar a una marca final de 3:18:17. Eren marques que en aquella època em deixaven una mica decebut, però que lògicament ara valoro molt. Recordo, però, que vaig pensar que era millor que la marató de casa també me l’agafés amb calma, com les maratons turístiques… De fet, ja feia temps que havia deixat enrere l’obsessió pel cronòmetre, i córrer maratons s’havia convertit, per a mi, en un plaer, amb unes ganes boges de col·leccionar experiències i moments inoblidables.

   Aquella marató, però, també em va servir per aplicar la màxima de “roda el món i torna al Born”, és a dir que, per més que m’agradés viatjar i conèixer noves maratons, la de casa sempre tindria un raconet important en el meu cor.