143. Marató de Frankfurt, 27 d’octubre de 2019

COMENÇO LA TEMPORADA AMB UNA MARATÓ INÈDITA: LA DE FRANKFURT

   Per començar la temporada 2019-2020 vaig decidir encadenar dues maratons seguides, cosa que feia temps que no m’atrevia a fer. Primer, la de Frankfurt, inèdita en el meu historial, i set dies després, la meva preferida, Nova York. El què no preveia quan ho vaig decidir és que hi arribaria tan curt de forma…

    Després d’acabar la temporada anterior el mes de juny amb la festiva marató d’Alsàcia, vaig fer un descans estival força llarg, combinat amb una mica de bicicleta. Després, una persistent tos estiuenca, unes vacances tardanes i una sobrecàrrega a l’ísquio de la cuixa dreta em van impedir fer la pretemporada desitjada, i no vaig començar els entrenaments per a les dues maratons fins…tres setmanes abans de la marató de Frankfurt.

M’hi vaig presentar, doncs, conscient que havia d’anar molt lent per no tenir problemes per acabar. El diumenge anterior havia fet gairebé dues hores a la mitja marató del Mediterrani i això m’aconsellava passar la mitja almenys en 2.10. Ho vaig consensuar amb el meu amic Xavi Sanz, que tampoc anava sobrat d’entrenaments i ja em va dir que li anava bé sortir a aquest ritme, lleugerament per sobre dels 6 minuts per quilòmetre.

   A Frankfurt hi tenim parents per part de la Cristina i això va fer que tinguéssim un gran grup de seguidors, que van desafiar el dia plujós per animar-nos. De tota manera, l’estructura de la marató feia complicat que ens poguessin veure durant un tram molt llarg, el que s’allunya del centre per anar per a l’altra banda del riu Main.

   La marató de Frankfurt és una de les més importants d’Alemanya i està considerada com la segona més ràpida, després de Berlín. La participació global de les diverses proves que s’hi disputen és d’uns 25.000 corredors, encara que a la marató pròpiament dita hi ha poc més de 10.000 participants. Una de les curses que més ambient li donen a l’esdeveniment és la marató per relleus, que es disputa paral·lelament a la marató, cosa que genera algun problema de convivència als carrers…

   La sortida de la marató està situada davant del Festhalle Messe, un pavelló multiusos que tant serveix per esports “indoor” com per concerts i que està a tocar del palau de congressos de la ciutat, una infraestructura òptima per acollir la fira del corredor, la sortida i l’arribada.

   Els primers 10 km de la marató no es mouen del centre, amb un autèntic laberint de carrers que fa que puguis veure diverses vegades els atletes més ràpids i més lents que tu. Vam passar el km 10 en un temps d’1:01:07, complint, doncs, totes les previsions. Vam dir adéu a la família i ja vam afrontar carrers més rectes, que s’allunyaven del centre fins a passar el pont Alte Brucke, just després del km 13.

   El km 15 el vam passar en 1:31:32, és a dir que continuàvem a un ritme lleugerament superior als 6 minuts per km, com havíem previst. De moment tot anava bé, però no les teníem totes perquè tots dos anàvem una mica curts de forma…

   La part de l’altra banda del riu és més avorrida perquè no és cèntrica i, per tant, hi havia menys públic, ja que tampoc hi ha parades de metro. Nosaltres no teníem cap més cita amb la família fins el km 28 i mig, ja a la riba del riu del centre de la ciutat.

   La mitja marató la vam passar en 2:09:52. Per tant, gairebé vam clavar les dues hores i 10 minuts planificades. Tant el Xavi com jo tenim molta experiència i som dos autèntics “rellotges” en això de portar un ritme constant. El traçat gairebé pla de Frankfurt, a més, ens facilitava la feina.

   Aviat va començar a ploure, com apuntaven les previsions, però de moment d’una manera molt suportable. De mica a mica ens vam anar acostant a la parada del metro on ens havíem de tornar a trobar amb la família. Després d’una breu aturada, nosaltres vam començar el tram habitualment més dur de la marató i ells van tornar a agafar el metro cap al centre per situar-se a l’interior del Festhalle Messe, arrecerats de la pluja i a punt per veure’ns arribar. Cal dir que els últims 60 metres de la marató són dins del pavelló…

   El km 30 el vam passar en 3:05:45. Era evident que havíem afluixat una mica, tot i que no es podia parlar de “mur”. Li vaig dir al Xavi que si volia anar una mica més ràpid que per mi no patís, però em va dir que no, que havíem començat junts i acabaríem junts.

   Al km 36, en el moment de més pluja, vam tornar a veure la Cristina, que ens va dir que la resta de la família ja era a l’interior del Festhalle agafant lloc per veure l’arribada. Amb la moral alta vam començar, doncs, els 6 quilòmetres finals, conscients que, tot i l’escàs quilometratge de base que portàvem, la marató ja no se’ns podia escapar.

   Vam fer els últims quilòmetres pel rovell de l’ou de la ciutat i vam entrar al pavelló per parar el cronòmetre en 4 hores, 22 minuts i 48 segons. Certament, ho hauria firmat abans de començar. El meu dubte era com em recuperaria per poder córrer, només 7 dies després, la marató de Nova York. En aquell moment, però, tocava celebrar la de Frankfurt, la 143a de la meva carrera i la 87a diferent.

   El Xavi segur que hauria pogut fer algun minutet menys, com ho prova el fet que l’endemà es va clavar un entrenament de 10 km pel costat del riu, mentre la Cristina i jo ja volàvem cap a Nova York. La Fiona, amb els seus avis, se’n va tornar cap a Sallent.