LA MITJA MARATÓ DE BARCELONA, UNA ALTRA CLÀSSICA QUE NO EM PERDO MAI
Hi ha curses que, per poc que pugui, no em perdo mai. La mitja marató de Barcelona n’és una. Ja la feia antigament, quan l’organitzava el Club Natació Catalunya, però en els últims anys la prova s’ha convertit en un test ideal per als corredors que volen fer la marató de Barcelona. Sempre es fa quatre setmanes abans i per això la seva participació ha crescut tant. Aquest any es van superar els 25.000 i sort dels diferents calaixos de sortida perquè si no hauria estat impossible córrer al ritme previst.
Jo aquest any no faré la Marató perquè em tocarà fer la retransmissió per TV3, però no em vaig voler perdre la mitja, que vaig fer per dissetena vegada. Vaig sortir amb el Xavi Bonastre i amb el Suso López, el meu amic gallec que va viure molt temps a Barcelona i que va tornar aquest any per fer la mitja. Al final tothom va anar pel seu compte, però vam acabar tots tres amb un temps similar, per sota de les dues hores. Vaig acabar prou content, tenint en compte que només feia set dies que havia fet la marató de Múrcia.
La pròxima cursa serà la mitja de Granollers. Allà mirarem de fer un temps similar a la mitja de Sitges.
