Cròniques maratonianes

MARATÓ DE NOVA YORK, VINT ANYS DESPRÉS DEL DEBUT     Una setmana després de la marató del Niàgara vaig afrontar, el 2 de novembre de […]

MARATÓ DE LES CASCADES DEL NIÀGARA, L’ARRIBADA MÉS MACA DEL MÓN    Feia temps que havia descobert que hi havia una marató a les Cascades […]

FINAL DE TEMPORADA A TURKU, LA TERRA DE PAAVO NURMI        Després de córrer a Seül, em va semblar que encara podria fer una […]

MARATÓ DE SEÜL, LA PRIMERA AL CONTINENT ASIÀTIC       Encara amb la memòria ben fresca dels dies viscuts a la marató del Sàhara, vaig […]

LA MARATÓ DEL SÀHARA, UNA INCREÏBLE EXPERIÈNCIA VITAL       Sempre s’ha dit -i amb raó- que una marató són només 42 quilòmetres i 195 […]

LA MARATÓ 50, AL BRESSOL DE LES MARATONS       L’any 2002 vaig tenir l’honor de córrer la marató d’Atenes i d’entrar a l’Estadi Panathinaikó, […]

UNA MARATÓ PER CELEBRAR ELS 42 ANYS I 195 DIES       El 14 d’abril del 2002 vaig córrer la marató del Llac d’Annecy. Va […]

ONZENA PARTICIPACIÓ A LA MARATÓ DE BARCELONA    El 24 de març del 2002 vaig córrer per onzena vegada la marató de Barcelona. Tot i […]

CÓRRER A NOVA YORK DOS MESOS DESPRÉS DELS ATEMPTATS       Quan vaig creuar la línia d’arribada al Central Park en la marató de l’any […]

DUBLÍN, UNA MARATÓ EN DILLUNS VISITANT EL MEU NEBOT     La tardor del 2001 vaig anar a córrer a Dublín perquè hi tenia un nebot, […]